Les tauletes d'argila en l'antic Pròxim Orient (en idioma accadi: ṭuppu(m)) es varen fer servir com a suport per a l'escriptura especialment del tipus cuneiforme, des de l'edat del bronze i ben entrada l'edat de ferro.Els caràcters cuneïformes s'escrivien a les tauletes d'argila encara toves amb un punxó (en llatí: stylus), sovint fet de la tija de plantes de la família ciperàcia, que abundaven a la zona.